Els passat dies 17 i 18 de març els alumnes de 3r d'ESO vàrem realitzar una pràctica d'una dissecció d'un cor, per tal de demostrar i podem veure com és realment aquest òrgan del qual ja n'hem estudiat les seves parts i el seu funcionament a classe.
Inicialment cada grup comptava amb tot el conjunt format per cor, pulmons, tràquea i esòfag. Això ens permeté veure com la tràquea està formada per uns anells carlitaginosos que fan que es mantengui sempre com un conducte obert i que l'esòfag que passa per darrera la tràquea, en canvi, és un tub musculós però tancat que va obrint pas a l'aliment a mesura que aquest arriba i que el fa descendir gràcies als moviments peristàltics.
Així dons, situant tràquea a la part de davant i esòfag al darrera ens permet situar els pulmons i el cor correctament per poder diferenciar la part dreta de la part esquerra.
A continuació procedirem a tallar i separar el cor de la resta de parts intentant deixar el més llargues possibles cada una de les venes i artèries que arriben al cor. D'aquesta manera poguérem veure com la vena cava arriba a l'aurícula dreta, les venes pulmonars arriben a l'aurícula esquerra, i les artèries que surten dels ventricles són l'aorta del ventricle esquerra ( essent una de les més gruixades de totes ) i l'artèria pulmonar que surt del ventricle dret per a realitzar el circuit menor que es dirigirà cap als pulmons per tal de fer l'intercanvi de gasos de la sang.
Una vegada començàrem a tallar el cor s'observà com la part esquerra, sobretot el ventricle és molt més gruixada que la part dreta degut a que aquesta part ha de donar impuls a la sang perquè aquesta arribi a totes les parts del cos. Vist des de dins, també poguérem veure, tocar i entendre com funcionen perfectament les vàlvules que separen aurícules dels ventricles. Quan intentàvem passar el nostre dit en sentit descendent, des de les aurícules als ventricles les fibres que formes les vàlvules no oposen cap resistència, però en intentar-ho en sentit contrari aquestes vàlvules dificultaven molt o fins i tot impedien el pas del nostre dir, igual que fan amb la sang per tal que aquesta no torni enrera.
I ja finalment per acabar tallàrem un pulmó per tal d'observar les ramificacions que presenta, passant de la tràquea a bronquis, bronquíols fins arribar als alvèols, aquests darrers no es poden observar a simple vista, però el que sí vàrem ésser capaços de percebre és que els pulmons són uns òrgans molt esponjosos i que pesen molt poc, ja que estan plens de porus per on hi passa l'aire per tal de poder fer l'intercanvi de gasos amb la sang.
